#mistos electorals #24M – 1er informe de la Campanya –

Posted on Updated on

La campanya de les properes eleccions municipals ha començat de manera violenta. Mostres de violència física i verbal que ens arriben cada dia pels mitjans de comunicació i que posen en evidencia el nivell de qualitat democràtica del país.

Lamentem i rebutgem els atacs que va patir el debat d’alcaldables per Barcelona organitzat per la FAVB i BTV el primer dia de campanya, i condemnem les agressions físiques patides pels membres de CiU (a Barcelona) i ICV (a Rubí).

Sens dubte, aquests 10 dies que queden seran intensos…

La recepta del PPC fa venir basques.

El Partit Popular de Catalunya ja ens va mostrar les seves cartes abans de començar la campanya. La difusió de «la recepta» d’Albiol a Badalona ens anunciava una proliferació de discursos racistes. Els més aplicats de la classe van ser els de l’Hospitalet de Llobregat, difonent un tríptic en pre-campanya que, entre altres coses, proposava limitar els kebabs i locutoris.

  • 5 anys d’empadronament: aquest és el requisit que proposen les candidates conservadores de L’Hospitalet i Figueres, per accedir a les prestacions socials «que han finançat amb els seus impostos els ciutadans que han fet grans esforços per pagar tota la vida». Així que si un veí amb nacionalitat esapanyola i nascut a Barcelona «de tota la vida» es muda a L’Hospitalet o a Figueres per feina, posem per cas, perd tot el dret a accedir a les ajudes o serveis socials que ha pagat «tota la vida». És això justícia social? O és que realment aquesta mesura només està pensada per persones d’origen estranger?
  • Limitar kebabs, locutoris i basars: és la segona proposta del PP de L’Hospitalet, passant per davant de «la mà dura contra la delinqüència» i la neteja dels carrers. Tant molesten que acabar amb aquests negocis és la 2a prioritat de la candidatura? El suport als petits comerciants, que promet el PP per millorar l’ocupació, sembla que no serà igual per tots i totes les empresàries.
  • Netejar la ciutat: l’actual alcalde de Badalona també va anunciar abans de campanya el seu gust per la neteja. I l’anècdota (amb gest de mà inclòs) li ha resultat tant graciosa que l’ha convertit en lamentable eslògan. Més enllà de la ironia, és inconcebible aquest lema, sobretot si pensem en episodis lamentables de la història actual on les neteges ètniques han suposat molts assassinats i grans dossis de patiment.

Obsessió amb les mesquites.

Quantes mesquites es volen crear a Catalunya, no ho sabem mai del cert. Però si ens refiéssim del que van proclamant els candidats del PP i de PxC… L’excusa de la mesquita ja l’ha utilitzada Alberto Fernández Díaz del PP a Barcelona, Jose Lluís Javaloyes de PP a Sant Joan de Vilatorrada, Sergio Santamaría del PP per Salt… i els que haurem de sentir encara.
Aquesta obsessió pels centres de culte, sumat als comentaris xenòfobs que va fer l’alcaldable per Salt al Parlament, barrejant macromesquites, amb burques, salafismes, independentisme… va repartir un còctel explosiu amb tuf a islamofòbia que pot tenir greus conseqüències per la nostra convivència.

Què passa a Rubí?

mistos_rubíEl municipi s’ha convertit aquest inici de campanya en l’epicentre de la política racista i xenòfoba. La candidata del PPC, Mònica Querol, ha adoptat el lema de PxC «Primer els de casa». I com a contrapartida, la renovada presidència del partit ultra ha escollit aquest municipi per fer la presentació de les seves candidatures a les eleccions.

El perill de les xarxes socials.

Twitter i Facebook estan agafant protagonisme a la campanya electoral per les sortides de to i missatges d’odi d’alguns dels candidats. Sigui per l’espontaneïtat provocada per la immediatesa o per estratègia de campanya.

Missatges indignes i racisrtes com els de la candidata del PP a l’Arboç “I tu? Casada amb un negre! No sé què és pitjor”. I altres, com els de Marina Pibernau que parlen amb menyspreu de «catalufos». Cal condemnar tots els atacs despectius que encenen l’odi, independentment de quin sigui l’objectiu.

L’anàlisi de Mistos Electorals fins ara ens reafirma en la idea que el Partit Popular normalitza el discurs de l’odi en el seu missatge polític i això suposa un gran perill, tenint en compte que no es tracta d’un partit minoritari ni marginal, sinñó que és el partit que governa a l’estat espanyol i que aconsegueix a pobles i municipius un número considerable de vots. I no podem considerar que aquests posicionamnet són aïllats, la «recepta» d’Albiol s’assumeix com hem vist en altres municipis: diversos candidats, com el cas de Fernández Díaz, alimenten la islamofòbia; i diferents candidatures assumeixen l’esslògan «primer els de casa» com a fòrumla per guanya vots.
Per això, és necessari alertar de la proposta política del Partit Popular de Catalunya, que com PxC i altres organitzacions, són partits xenòfobs, que fomenten i difonen el racisme i el discurs de l’odi.

Aquests discursos irresponsables i oportunistes són el debilitament d’una societat cada cop menys cohesionada. Els partits polítics són els primers que haurien de fer un us responsable d’exercir com exemple per a la societat, i no fomentar actituds d’incitació a l’odi i al rebuig.

Perquè ens hi juguem molt. No votis racisme!
La meva ciutat, la ciutat de tothom. El meu poble, el poble de tothom.

Anuncis