Informe Final. Les municipals en clau antiracista.

Posted on

AAFF_SOS MistosMunicipals2015_A1El perill de la lepenització del Partit Popular

Les candidatures que defensen la igualtat, la justícia i un canvi de model han obtingut bons resultats arreu.

Com és habitual per campanya electoral SOS Racisme Catalunya activem la nostra pròpia campanya Els Mistos Electorals, enguany per a les eleccions municipals. Els Mistos Electorals són una acció de seguiment del discurs i les activitats de candidats i candidates de tots els partits, amb l’objectiu de denunciar els continguts racistes i xenòfobs. Cada frase incendiària, tríptic o acció la identifiquem com un «misto» que pot encendre focs de racisme que posin en perill la convivència.

El passat 24 de maig van tenir lloc les eleccions municipals, a Catalunya un total de 947 municipis escollien els i les representants dels seus ajuntaments. Però, com denunciem als diferents comicis, el sistema electoral no és just ni igualitari perquè una part de la població que no pot votar. A Catalunya dels més de 3 milions de persones estrangeres empadronades i en edat de votar, només un 19% del total, 764.655 persones, complien els requisits per sol·licitar la seva inscripció al cens electoral i poder votar. Aquest és un dèficit democràtic fonamental, alhora que també és una de les eines fonamentals per a combatre el racisme en campanya electoral.

L’anàlisi….

Els 15 dies que ha durat la campanya, així com els seus resultats conviden a fer-ne una bona reflexió, a continuació algunes pinzellades de l’anàlisi que en fem des de SOS Racisme Catalunya.

Cal destacar el paper que ha tingut el PP de Catalunya, en aquesta campanya electoral ha fet una aposta clara per fer del discurs antiimigració, centrat en la criminalització i el discurs de la por, l’essència de la seva campanya. Una estratègia per guanyar vots sense tenir en compte les nefastes conseqüències per la convivència i la manca d’ètica i responsabilitat de les seves propostes i posicionaments. Una de les principals conclusions a les que arribem és que ens trobem davant una lepenització del discurs del Partit Popular, igual que ho va fer Sarkozy per no perdre els vots que marxaven al Front Nacional.

Una primera valoració que podem fer és que aquesta campanya racista del PP tampoc els hi ha donat uns bons resultats, a Catalunya han perdut més de la meitat dels regidors i regidores que havien aconseguit al 2011, i alcadies importants com és el cas de Badalona.

D’altra banda, diversos anàlisis parlen del traspàs de vots entre el PP i Ciutadans; una reflexió que també podem fer des de l’antiracisme, ja que hem detectat que Ciutadans, tot i que no d’una forma tan oberta com el PP, ha fet seus postulats racistes i xenòfobs tal i com recull el seu programa, i ha incorporat entre els seus candidats antics militants de PxC i d’altres organitzacions ultres. Ciutadans, però, si que ha crescut en presència municipal: ha aconseguit 176 regidors, tenint presència en 87 municipis, dels 89 on havia presentat candidatures. El programa de Ciutadans inclou iniciatives discriminatòries, com l’exclusió sanitària de les persones sense papers. Tot i que en aquesta campanya no n’ha fet bandera, caldrà estar alerta de com aquestes propostes poden influenciar en aquells consistoris on tenen presència, i més si són clau de govern en alguns municipis.

Hem de celebrar la desbancada de PxC, que suposa casi la seva desaparició: dels 67 regidors, que suposaven més de 60.000 vots i un 2’3% del total de vots; han passat a tenir-ne 8 (23.348 vots, que representa un 0.88% del total).

Però com hem insistit en diverses ocasions és important que aquesta celebració no sigui innocent, lamentablement davant l’assumpció de postulats racistes i xenòfobs per part de partits de govern, com és el cas evident del PP, resulta més fàcil fer el vot per aquests partits que no pas per a formacions més marginals, com PxC, Falange de las JONS, … i altres.

En aquesta campanya són molts els exemples en que el PPC ha copiat propostes, posicionaments i fins i tot eslògans del PxC, a Rubí «Primer els de casa»…. Altres municipis, com és el cas de Badalona, on ha anat un pas endavant «Limpiando Badalona»

Per analitzar la campanya de les municipals d’enguany, és fonamental parlar de la recepta Albiol, així és com el mateix partit l’ha batejada. L’estratègia de Garcia Albiol no és nova, ja al 2007 SOS Racisme denunciàvem un vídeo incendiari que va difondre «7 minutos» on vinculava brutícia i inseguretat amb immigració; anys més tard (al 2010) els fulletons que el van dur un judici per incitació a l’odi. Però també un discurs que el va dur a guanyar l’alcaldia.

No es tracta tampoc de responsabilitzar només a Albiol, aquesta no e una conducta individual i aïllada, ni molt menys: un informe de la FAES de 2009 ja recollia la recomanació de criminalitzar la immigració en campanya, tal i com havia fet Sarcozy prenent els postulats del Front Nacional.

El que volem dir és que la campanya racista que ha fet el PP de Catalunya per aquestes eleccions municipals respon a una estratègia consensuada de partit.

Insistim amb el perill que suposa de que sigui el partit de govern de l’estat el que normalitzi el racisme en el seu discurs, així com també ho fa en les seves polítiques migratòries. El racisme institucional, és una de les eines més comunes utilitzada pels diferents governs per actuar contra les persones immigrades. En el nostre país mai no ha existit una política cap a la immigració que no fos dissenyada a partir de la repressió i de la penalització del fet migratori, des de la pròpia Llei d’Estrangeria fins a les devolucions en calent que ha legalitzat l’actual govern del Partit Popular amb la nova llei de «seguretat ciutadana».

D’altra banda, el Partit Popular sempre ha tingut captiu el vot del sectors més ultres, antiimmigració i islamòfobs. Únicament a Catalunya ha patit la competència de PxC, que amb el progressiu creixement electoral que va viure fins a les municipals del 2011, va ocupar un segment d’aquest vot més ideològic, però també el d’una part de la població afectada per la crisi i descontenta amb el sistema. Ràpidament però, tal i com hem vist en aquesta campanya, han apostat per recuperar aquest vot. El Partit Popular de Catalunya ha traspassat tots els límits: fent difusió de discursos racistes, promovent polítiques xenòfobes, amb un programa electoral carregat de falsos rumors que ataquen les persones d’origen immigrat o de religió musulmana, i provocant l’enfrontament entre els veïns i veïnes dels municipis.

La radicalització del discurs de partits de tradició democràtica com el PP, provoca que els partits obertament racistes com PxC hagin de pujar encara més el to per diferenciar-se. I aquesta escala in crescendo suposa un perill per la convivència. Així s’ha viscut en alguns municipis, com Sant Adrià, on el partit feixista s’ha apropat a la imatge i actituds d’Alba Daurada, desfilant uniformats i amb banderes.

Perspectives de canvi…

Si que tenim motius per a la il·lusió i l’esperança! Aquestes eleccions municipals han mostrat un clar posicionament cap a l’esquerra, candidatures que defensen la igualtat, la justícia i que aposten per un canvi de model han obtingut bons resultats arreu, tant a Catalunya com a la resta de l’estat. Volem destacar, però, algunes que considerem molt interessants, també, des de la perspectiva de la lluita antiracista: com és el cas de Barcelona; el govern de BCN Comú pot suposar un canvi absolut en el model de ciutat, fent d’aquesta una ciutat referent en drets humans: tancant el CIE de Zona Franca o eliminant les batudes per perfil ètnic en les que hi participa la guàrdia urbana.

També és important destacar el cas de Badalona, que possiblement passarà de tenir un alcalde racista a una alcaldessa antiracista, donant valor així a la tasca de denúncia i proposta que la Plataforma Badalona som totes i tots ha fet durant tots aquests anys.

En aquest sentit, insistim en la necessitat de que la societat civil no sigui còmplice del discurs racista, és responsabilitat de les persones «receptores» dels discursos de l’odi, denunciar-lo i votar en conseqüència». Així com també, és fonamental que des de les formacions polítiques es sigui contundent amb aquells partits que fan discurs de l’odi per guanyar vots, cal denunciar-los i aïllar-los; hem de posar per davant la construcció de pobles i ciutats justes i igualitàries.

La meva ciutat, la ciutat de tothom. El meu poble, el poble de tothom.

Anuncis